Programació Altres

Els que vam tenir el privilegi de poder llegir en català durant el franquisme revistes com Cavall Fort (en vaig ser subscriptor des del número 1) o bé llibres com El Zoo d'en Pitus, d'en Sebastià Sorribas, d'Ed. La Galera, (1966) o bé ja en el tardofranquisme un dels clàssics d'Els grumets de la Galera, La cuca japonesa Ed. La Galera (1976), dels autors Jacint Torrents i Francesc Serrat, hem forjat uns valors i una concepció del món en català ben especial.

Per això, quan una colla de joves vinculats al Casal –alguns amb representació institucional al patronat, d'altres vinculats en l'organització d'actes adreçats a la mainada sota el paraigües del Petit Casal, i tots amb les inquietuds pròpies dels joves que ronden la quarantena i tenen una família amb fills petits– ens van proposar construir un nou personatge, un nou bestiari que donés personalitat a la festa major de la ciutat de Mollet, una mena de cuca japonesa nostrada i vallesana, de seguida se'm va encomanar la il·lusió i l'entusiasme de la idea per donar-hi tot el suport possible com a Casal. Vaig reviure l'aventura de la cuca "pajonesa"del 1976.

Perquè precisament el Casal també ha de servir per això: per canalitzar aquestes iniciatives que entrempen el jovent amb la cultura i fan poble donant més personalitat a les festes. Com també és el cas del festival internacional de teatre de carrer L'Arlequí, que omple de cultura teatral la ciutat el primer cap de setmana de setembre, del qual el Casal també n'és el coorganitzador amb el jove mag i emprenedor Pau Segalés i el seu equip.

Mollet però escasseja de bestiari festiu popular, que el podríem definir com el conjunt de figures, carcasses o elements corporis i protèsics de formes zoomòrfiques (dracs, àligues, bous i mulasses...) que encarnen i surten per unes determinades festes populars i li confereixen personalitat pròpia. En el cas de Mollet disposem del Moll Fer, que treu foc pels queixals i pixa vi en les festes torrades i de la Santa Teca, amb un pit al descobert, com a símbol de concupiscència i fartanera morada. Hi podem afegir el Mascle Cabró dels Diables i poca cosa més.

Doncs bé a partir de la festa major de 2018 el Casal hi aportarà la Cuca Molla, una cuca amb un cap verd (que pesa uns 6 kg i el portarà un adult) i un cos de 15 metres de tela (cosida per la centenària sastreria Tarrés de Mollet) aguantats per un esquelet d'arcs metàl·lics (fets per en Jordi Rabasa de Martorelles) i enganxats a un cap verdós, fet d'un material especial per un artista del Taller Ventura Hosta de Navata (Alt Empordà). A dintre de la tela uns 15 nens/es, s'aniran tornant, d'unes 25 famílies implicades per fer ballar la nostra cuca pels carrers i places de Mollet pels matins del diumenge de la festa major d'estiu (20 d'agost) i d'hivern (22 de gener). Tot plegat amb una música pròpia de gralles i percussió de la molletana Gemma Rovira i la col·laboració de molts voluntaris que aporten el seu gra de sorra per tal que Mollet tingui un nou personatge dintre del bestiari festiu i popular. La Cuca Molla conjuga uns valors de respecte a la natura i d'estimació a la festa i ho fa de manera familiar (implicant pares i fills de manera conjunta), a partir d'una història gairebé poètica que podreu llegir a la mainada i que teniu a continuació.

El Casal n'editarà uns llibrets amb l'explicació, història, partitura, agraïments, etc. i també una auca, amb una forta campanya per tal que els nens i nenes de les escoles de la ciutat la coneguin i se la facin seva. I més endavant, com tota criatura que neix, l'haurem de batejar amb una gran festa i amb uns padrins d'honor ben especials.

I la Cuca Molla perviurà a través de diferents generacions i famílies que aniran portant-la i estimant-la. Perquè la Cuca Molla serà, ja per sempre més, patrimoni dels nens i nenes de Mollet i vinculada a la festa major de la ciutat, gràcies al Casal Cultural.