Programació Altres

L’any desitjava que el dolor i tristesa de l’any 20 deixés pas a noves esperances, superar el malson, refer les relacions humanes, més drets socials i polítics.
La realitat ha estat més dura de la que pensàvem. És certa la millora en la pandèmia, però ens queda molt camí per fer. Felicitem a totes les persones que han col·laborat per superar la crisi sanitària. De la resta de desitjos poca cosa: No tenim l’Amnistia per a tots els represaliats polítics pel procés democràtic. Què dir del dret a l’habitatge, a la sanitat, al treball, etc.

El Poder Judicial està convertint l’Estat espanyol en una espècie de dictadura judicial tot trencant la separació de poders propis de les democràcies. Estan immersos en una boja carrera de jurisprudència creativa, sobretot en allò que olora a català, és a dir legislen per damunt i al marge dels representants del poble. Aquests últims són els únics dipositaris de la voluntat democràtica: en resum un escàndol per a qualsevol demòcrata.

DEFENSAR EL CATALÀ i el model d’immersió a l’Escola és prioritari i necessari. Són els professionals de l’educació i tota la comunitat educativa, i NO PAS ELS JUTGES, els qui han de decidir com s’educa al nostre país. El nivell de castellà dels alumnes que han estudiat amb d’immersió en Català està per damunt o en la mitjana de comunitats autònomes únicament castellanes. On és el problema? La pura imposició i vexació a la qual ens volen sotmetre.

La immersió està pensada per integrar a tothom, no per separar. Fa que tothom tingui les mateixes oportunitats: un sol poble. El Català és una llengua minoritària i en perill. 500 milions de castellanoparlants contra 10 milions de catalanoparlants…, majoria de TVs, diaris, etc en castellà. Qui és la víctima? L’Estat espanyol i un altre cop els jutges (no mereixen aquest nom) incompleixen les normes d’Europa referents a la protecció de les llengües minoritàries, i sobretot vulneren la voluntat democràtica del Parlament de Catalunya.